Rabell contra Berlusconi. Rabell contra la política corrupta de l'espectacle.

Ahir es va presentar en societat el que segurament serà cap de llista de Catalunya Sí Que Es Pot, la candidatura de confluència promoguda per Podem, EUiA i ICV per a les eleccions del 27S. S’ha parlat molt en la premsa del perfil del candidat, Lluís Rabell. L’ex-president de la FAVB té, òbviament, un marcat perfil activista que connecta amb l’esperit dels nous instruments polítics que està construint l’esquerra per aquest cicle electoral. Rabell, a més, fuig de qualsevol ambigüitat, parlar clar i català, i demostra tenir les idees clares. En la roda de premsa d’ahir ho va demostrar: ell fa el pas endavant per ser el proper President de la Generalitat, no per ser el líder de la oposició, fa el pas per implementar el rescat ciutadà i començar un procés constituent. Tot el contrari que el cap de llista de Junts Pel Sí, la llista encapçalada pel titella Romeva.

Rabell es situa, i situa a Catalunya Sí Que Es Pot, com l’antítesi de la nova política convergent. Rabell és un veterà de la lluita social, Romeva un veterà d’escalfar cadira al Parlament Europeu. Rabell és clar i no amaga les intencions de la seva candidatura, Romeva quan parla crea crisis internes en la seva. Junts Pel Sí basa la seva aposta electoral en lemes, en vendre fum. Avui encara ningú disposa de la declaració d’intencions de Junts Pel Sí, només tenim declaracions en actes, alguns lemes i algunes intencions ja conegudes, però res de punts programàtics, ni parlar-ne de projecte de país. Junts Pel Sí, en resum, només té famosos, cares conegudes per vendre un producte de marketing, un producte televisiu. Podríem dir que CDC, ERC i les entitats sobiranistes estan important el model berlusconià de fer política. Espectacle, bones paraules, nacionalisme a dojo i poc programa per guanyar les eleccions. Un model que té com a objectiu tapar la corrupció amb banderes, famosos i bombes de fum televisives. Un model que té en els mitjans de comunicació un instrument d’ús quasi exclusiu.

Com ja sabem, les pràctiques polítiques de Berlusconi van acabar de destrossar la política i la democràcia a Itàlia. Qualsevol alternativa a aquesta política era ben vista, fins i tot la d’un tecnòcrata posat per la Troika. A Catalunya s’està començant a impulsar la política de l’espectacle. A Catalunya necessitem en Lluís Rabell i una candidatura amb una forta base popular, que parli de programa i de projecte de país. Necessitem l’antítesi del berlusconisme per construir un país nou, i ja la tenim. Ara toca eixamplar la base de la proposta del canvi polític i social que representa Catalunya Sí Que Es Pot.