Ahir es va presentar en societat
el que segurament serà cap de llista de Catalunya Sí Que Es Pot, la candidatura
de confluència promoguda per Podem, EUiA i ICV per a les eleccions del 27S. S’ha
parlat molt en la premsa del perfil del candidat, Lluís Rabell. L’ex-president
de la FAVB té, òbviament, un marcat perfil activista que connecta amb l’esperit
dels nous instruments polítics que està construint l’esquerra per aquest cicle
electoral. Rabell, a més, fuig de qualsevol ambigüitat, parlar clar i català, i
demostra tenir les idees clares. En la roda de premsa d’ahir ho va demostrar:
ell fa el pas endavant per ser el proper President de la Generalitat, no per
ser el líder de la oposició, fa el pas per implementar el rescat ciutadà i
començar un procés constituent. Tot el contrari que el cap de llista de Junts
Pel Sí, la llista encapçalada pel titella Romeva.
Rabell es situa, i situa a
Catalunya Sí Que Es Pot, com l’antítesi de la nova política convergent. Rabell
és un veterà de la lluita social, Romeva un veterà d’escalfar cadira al
Parlament Europeu. Rabell és clar i no amaga les intencions de la seva
candidatura, Romeva quan parla crea crisis internes en la seva. Junts Pel Sí
basa la seva aposta electoral en lemes, en vendre fum. Avui encara ningú
disposa de la declaració d’intencions de Junts Pel Sí, només tenim declaracions
en actes, alguns lemes i algunes intencions ja conegudes, però res de punts
programàtics, ni parlar-ne de projecte de país. Junts Pel Sí, en resum, només
té famosos, cares conegudes per vendre un producte de marketing, un producte
televisiu. Podríem dir que CDC, ERC i les entitats sobiranistes estan important
el model berlusconià de fer política. Espectacle, bones paraules, nacionalisme
a dojo i poc programa per guanyar les eleccions. Un model que té com a objectiu
tapar la corrupció amb banderes, famosos i bombes de fum televisives. Un model
que té en els mitjans de comunicació un instrument d’ús quasi exclusiu.
Com ja sabem, les pràctiques
polítiques de Berlusconi van acabar de destrossar la política i la democràcia a
Itàlia. Qualsevol alternativa a aquesta política era ben vista, fins i tot la d’un
tecnòcrata posat per la Troika. A Catalunya s’està començant a impulsar la
política de l’espectacle. A Catalunya necessitem en Lluís Rabell i una
candidatura amb una forta base popular, que parli de programa i de projecte de país.
Necessitem l’antítesi del berlusconisme per construir un país nou, i ja la tenim. Ara toca eixamplar la base de la proposta del canvi polític i social que
representa Catalunya Sí Que Es Pot.
